La sessió d’avui ha estat enfocada al treball tant de les habilitats motrius com d’aspectes de condicionament físic. Aquests darrers, però, s’han treballat de manera indirecta, gràcies al tipus d’activitat proposada pel mestre.
D’aquesta manera, he de dir que les meves sensacions han estat força positives i he tingut vivències extrapolables a l’escola tant des de la vessant d’alumne com de la de futur mestre. Com a alumne he gaudit realitzant el treball cooperatiu en què es fonamentaven part de les activitats que hem realitzat. L’aspecte de la col·laboració és quelcom que va més enllà dels propis aspectes físics de la nostra àrea, donat que implica un seguit de relacions, diàlegs, acords i vivències compartides que enriqueixen la convivència i la pròpia persona. Per tant, penso que aquest sentiment fruit de la comunicació amb la resta del meu de treball ha estat l’element que més destacaria en aquest sentit.
D’altra banda, també hi han hagut altres exercicis (més presents a la primera part de la classe) en què aquestes sensacions no han aparegut, en tant que les activitats estaven pensades per ser realitzades de manera individual. Tot i així, penso que l’opció de combinar periòdicament ambdues formes és una cosa profitosa que pot fer a l’alumne conèixer què l’aporta cadascuna de les diferents metodologies emprades; cosa que ha estat així com ho he entès jo.
Per últim, voldria destacar la vàlua que representa experimentar el mateix tipus d’exercicis que nosaltres podríem aplicar a l’escola, ja que et permet fer-te una idea (salvant les distàncies) d’aquelles sensacions que un nen de primària podria viure a l’hora de realitzar les activitats. No vull dir que les sensacions siguin les mateixes, sinó que hi ha certa similitud en el treball dut a terme que pot resultar molt útil a l’hora de plantejar i dissenyar les activitats.
