Aquest matí, la sessió que hem realitzat ha tingut com a material únic i principal, les cordes. Des del començament totes les activitats que hem fet han estat a través d’aquest recurs i era el professor qui normalment proposava l’exercici i nosaltres (els alumnes) havíem d’executar-lo amb més o menys tècnica i creativitat.
Una de les coses que més m’han agradat ha estat la disposició per al treball, ja que des d’un començament totes les activitats han estat per parelles i, cap al final de la sessió, hem passat a formar grups de quatre per acabar tot el grup intervenint de manera conjunta amb una sola corda.
Tot plegat, doncs, m’ha produït molt bones sensacions vers el treball realitzat, ja que saltar a corda és una activitat que sempre m’ha motivat i de la qual acostumo a gaudir sempre que la practico. A més, aquest material es pot trobar a la gran majoria de les escoles i potser perfectament aprofitable pel treball a les sessions d’educació física escolar. Igualment, a nivell personal, he sentit com a mida que anava avançant la classe, cada vegada el cansament es feia més present, però gràcies al component lúdic de la pràctica amb cordes no he tingut mai la sensació d’estar executant un treball feixuc o que em suposés un esforç molt accentuat. I a això, es pot sumar el fet de la creativitat a l’hora de fer determinades seqüències de salts per parelles, cosa que ha estat un dels exercicis dels quals, com a mestre, penso que se li podria treure més suc.
Com a conclusió, crec que la sessió ha estat una bona mostra per veure les possibilitats que aquest material tradicional i fàcil d’aconseguir ens proporciona per a la nostra àrea, sobretot per a un treball de caire condicional. A més, el fet de poder realitzar el treball conjuntament (de forma cooperativa) trobo que és enriquidor per als alumnes de primària i fa que les capacitats creativa i lúdica dels alumnes en determinades propostes s’incrementi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario