Si hagués de resumir les principals sensacions viscudes en el dia d’avui de manera molt breu utilitzaria les paraules esforç i cansament. Està clar que el treball condicional acostuma a estar relacionat amb termes com els que he esmentat, cosa que no vol dir necessàriament que això hagi de ser interpretat com una invitació a l’abandonament d’aquest tipus de pràctica. Les capacitats físiques han de ser treballades a l’escola amb les proporcions i metodologies adequades per aquest nivell.
Està clar que avui hem fet un esforç físic de cert nivell i que en molts moments la recuperació entre activitat i activitat ha pogut semblar escassa, però això mateix pot passar a l’escola si apliquem un treball similar. El mestre, en aquest cas, ha de saber transmetre la importància i conscienciar sobre els beneficis que aquesta pràctica té en la salut i regular l’activitat a l’esforç que pot desenvolupar l’alumnat.
A més, la metodologia utilitzada de les diferents estacions penso que permet a cada alumne treballar al seu ritme i que pugui treure’n de si mateix el seu màxim. És a dir, considero que no tots els alumnes tenen el mateix nivell de força, resistència, velocitat i flexibilitat per diferents raons que ara no entraré a valorar; per tant, si es marca un temps de treball a cada estació i els alumnes poden treballar al seu ritme és quelcom molt adequat perquè cadascú pugui fer un treball individual en funció de les seves capacitats. Això últim també ens ha passat a nosaltres mateixos.
Per últim, m’agradaria afegir altra sensació que sovint no s’acostuma a tenir en compte i que, personalment, crec que és força interessant quan es fa algun treball d’aquest tipus. M’estic referint a la satisfacció que et reporta haver fet un treball d’aquesta exigència física i que un cop finalitzada la sessió és valorat per l’alumne com la superació d’un repte inicial que, gràcies al seu esforç, ha estat capaç de realitzar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario