Sessió pràctica 21 de Desembre de 2009.

La sessió d’aquest matí s’ha caracteritzat per les variacions de les activitats plantejades, en tant que el nombre era considerable i les possibilitats que oferia cadascuna eren diverses. Amb això vull dir que hem tingut l’oportunitat d’experimentar diferents sensacions a partir de la cooperació per parelles i la competició, ja que ens havíem d’enfrontar per intentar guanyar posicions a la classificació.

L’al·licient competitiu, doncs, ha estat un element que m’ha motivat força perquè m’ha permès poder enfrontar-me a diferents companys i no sempre en una mateixa activitat. Els distints jocs m’han donat l’oportunitat de gestionar situacions que han anat canviant al llarg de la sessió, ja que hi han hagut activitats en què les nostres habilitats eren més favorables que en altres i, això, és un factor que perfectament pot passar-li a un nen/a de primària. Per tant, aquest tipus de plantejament, on es fan partides curtes, permet que un mateix es pugui conèixer-se millor i saber-ne quines qualitats ha de millorar i en quines té un bon nivell d’execució.

De la mateixa manera, he tingut una sensació d’estar en una classe on l’apartat lúdic ha estat molt present en tot moment i penso que aquesta percepció no és exclusiva de mi mateix, ja que els companys crec que també han participat amb ganes. Així doncs, tot i que no sempre es pot mantenir un elevat nivell lúdic en les activitats que es plantegen, considero que és important mirar de fer-les tenint en compte aquesta premissa, en tant que els alumnes ho agraeixen.

Finalment, voldria afegir que he trobat molt vàlid el plantejament d’aquest matí per a dur-lo a terme a l’escola. L’únic inconvenient podria ser l’elevada quantitat de material necessari que s’ha d’utilitzar; tot i que també, per solucionar-ho, es podria fer de manera que les estacions siguin menys i que els grups tinguin un nombre superior de components.

Sessió pràctica 30 de Novembre de 2009.

Aquest matí, la sessió que hem realitzat ha tingut com a material únic i principal, les cordes. Des del començament totes les activitats que hem fet han estat a través d’aquest recurs i era el professor qui normalment proposava l’exercici i nosaltres (els alumnes) havíem d’executar-lo amb més o menys tècnica i creativitat.

Una de les coses que més m’han agradat ha estat la disposició per al treball, ja que des d’un començament totes les activitats han estat per parelles i, cap al final de la sessió, hem passat a formar grups de quatre per acabar tot el grup intervenint de manera conjunta amb una sola corda.

Tot plegat, doncs, m’ha produït molt bones sensacions vers el treball realitzat, ja que saltar a corda és una activitat que sempre m’ha motivat i de la qual acostumo a gaudir sempre que la practico. A més, aquest material es pot trobar a la gran majoria de les escoles i potser perfectament aprofitable pel treball a les sessions d’educació física escolar. Igualment, a nivell personal, he sentit com a mida que anava avançant la classe, cada vegada el cansament es feia més present, però gràcies al component lúdic de la pràctica amb cordes no he tingut mai la sensació d’estar executant un treball feixuc o que em suposés un esforç molt accentuat. I a això, es pot sumar el fet de la creativitat a l’hora de fer determinades seqüències de salts per parelles, cosa que ha estat un dels exercicis dels quals, com a mestre, penso que se li podria treure més suc.

Com a conclusió, crec que la sessió ha estat una bona mostra per veure les possibilitats que aquest material tradicional i fàcil d’aconseguir ens proporciona per a la nostra àrea, sobretot per a un treball de caire condicional. A més, el fet de poder realitzar el treball conjuntament (de forma cooperativa) trobo que és enriquidor per als alumnes de primària i fa que les capacitats creativa i lúdica dels alumnes en determinades propostes s’incrementi.

Sessió pràctica 23 de Novembre de 2009.

En la sessió d’aquest matí el treball realitzat s’ha posat en pràctica a partir d’un material poc habitual a les classes d’EF, les pilotes inflables. Per aquest motiu, des d’un inici m’he anat habituant a un material que feia bastants anys amb què no jugava. Per tant, he tingut unes primeres sensacions que m’han recordat la meva infància on havia jugat alguna vegada amb aquestes pilotes a la platja.

Crec que la proposta de descobrir i executar accions motores amb la pilota inflable com a condicionant o instrument ha estat interessant. Un cop passada la fase d’exploració i descoberta del material hem anat encadenant tota una sèrie de propostes en les que nosaltres (els alumnes) havíem d’anar donant una resposta motriu diferent, en funció de les pautes proposades pel professor. D’aquesta manera, hem pogut realitzar desplaçaments, bots, llançaments i recepcions, etc., amb un material poc usual.

La majoria del treball que hem fet al llarg de la sessió ha estat individual, tret de la darrera part en què hem pogut crear parelles i haver de cooperar per superar els reptes. Únicament hem participat en grup en un últim exercici. Pot ser ha estat aquest factor, la disposició per al treball, allò que no m’ha acabat d’agradar tant. Normalment, per la meva experiència i trajectòria, prefereixo les activitats grupals a les individuals, ja que les trobo més lúdiques i possibiliten la relació entre companys. Tot i així, també s’ha de tenir present que a l’escola el mestre ha de mirar de procurar diferents ambients i mètodes de treball, per tant, també és recomanable introduir tasques d’agrupació variable.

Per acabar, vull afegir que la sessió d’avui, tot i no haver estat una de les que més m’hagin motivat, sí que considero que pot ser aprofitable per a un futur treball a l’escola, ja que la idea de plantejar situacions on els alumnes hagin de resoldre diferents accions motrius de diversa complexitat és una cosa que si està ben plantejada pot traduir-se en una bona activitat pels nens.

Sessió pràctica 9 de Novembre de 2009.

Si hagués de resumir les principals sensacions viscudes en el dia d’avui de manera molt breu utilitzaria les paraules esforç i cansament. Està clar que el treball condicional acostuma a estar relacionat amb termes com els que he esmentat, cosa que no vol dir necessàriament que això hagi de ser interpretat com una invitació a l’abandonament d’aquest tipus de pràctica. Les capacitats físiques han de ser treballades a l’escola amb les proporcions i metodologies adequades per aquest nivell.

Està clar que avui hem fet un esforç físic de cert nivell i que en molts moments la recuperació entre activitat i activitat ha pogut semblar escassa, però això mateix pot passar a l’escola si apliquem un treball similar. El mestre, en aquest cas, ha de saber transmetre la importància i conscienciar sobre els beneficis que aquesta pràctica té en la salut i regular l’activitat a l’esforç que pot desenvolupar l’alumnat.

A més, la metodologia utilitzada de les diferents estacions penso que permet a cada alumne treballar al seu ritme i que pugui treure’n de si mateix el seu màxim. És a dir, considero que no tots els alumnes tenen el mateix nivell de força, resistència, velocitat i flexibilitat per diferents raons que ara no entraré a valorar; per tant, si es marca un temps de treball a cada estació i els alumnes poden treballar al seu ritme és quelcom molt adequat perquè cadascú pugui fer un treball individual en funció de les seves capacitats. Això últim també ens ha passat a nosaltres mateixos.

Per últim, m’agradaria afegir altra sensació que sovint no s’acostuma a tenir en compte i que, personalment, crec que és força interessant quan es fa algun treball d’aquest tipus. M’estic referint a la satisfacció que et reporta haver fet un treball d’aquesta exigència física i que un cop finalitzada la sessió és valorat per l’alumne com la superació d’un repte inicial que, gràcies al seu esforç, ha estat capaç de realitzar.

Sessió pràctica del 2 de Novembre de 2009

La classe d’aquest matí ha estat realitzada a partir de la manipulació d’un objecte principal, la pilota. Arran d’aquesta proposta s’ha realitzat un treball bastant específic de llançaments i recepcions juntament amb treball col·laboratiu i competitiu entre equips. En la sessió d’avui, com a norma general, he tingut unes sensacions molt positives, cosa que ha estat induïda pel tipus de tasca realitzada i el material emprat. Treballar amb objectes, i en aquest cas pilotes, és una cosa que m’agrada i de seguida connecto i m’implico en les activitats.

A banda d’això, crec que la classe d’avui ha tingut major dinamisme que la del dia anterior. Pot ser el ritme de treball ha estat igual, però el que he sentit és que l’hora i mitja s’ha passat bastant ràpid. La raó que podria explicar aquest fet rau en què la classe del dia passat tenia una part d’activitats i exercicis més dirigits que no pas la d’avui, en què els jocs han estat més presents. Fer activitats com les d’avui és quelcom que em motiva més i afavoreix una vessant més lúdica de l’EF, d’aquí que les meves sensacions hagin estat tan positives.

El fet d’utilitzar aquest tipus de metodologia juntament amb tot el treball de llançaments i recepcions ha resultat ser clau per a la bona connexió que he tingut amb la resta de companys, ja que tots els jocs eren grupals i amb certs components competitius.

Per últim, a banda de les experiències com a alumne, també voldria destacar la validesa de portar a terme una classe com la d’avui a l’escola de primària, donat que els recursos són totalment assequibles i l’espai també és força raonable d’aconseguir. A més, la participació del mestre quedaria relegada a un rol d’observador essent els alumnes els principals protagonistes.

Sessió pràctica 19 d’octubre de 2009.

La sessió d’avui ha estat enfocada al treball tant de les habilitats motrius com d’aspectes de condicionament físic. Aquests darrers, però, s’han treballat de manera indirecta, gràcies al tipus d’activitat proposada pel mestre.

D’aquesta manera, he de dir que les meves sensacions han estat força positives i he tingut vivències extrapolables a l’escola tant des de la vessant d’alumne com de la de futur mestre. Com a alumne he gaudit realitzant el treball cooperatiu en què es fonamentaven part de les activitats que hem realitzat. L’aspecte de la col·laboració és quelcom que va més enllà dels propis aspectes físics de la nostra àrea, donat que implica un seguit de relacions, diàlegs, acords i vivències compartides que enriqueixen la convivència i la pròpia persona. Per tant, penso que aquest sentiment fruit de la comunicació amb la resta del meu de treball ha estat l’element que més destacaria en aquest sentit.

D’altra banda, també hi han hagut altres exercicis (més presents a la primera part de la classe) en què aquestes sensacions no han aparegut, en tant que les activitats estaven pensades per ser realitzades de manera individual. Tot i així, penso que l’opció de combinar periòdicament ambdues formes és una cosa profitosa que pot fer a l’alumne conèixer què l’aporta cadascuna de les diferents metodologies emprades; cosa que ha estat així com ho he entès jo.

Per últim, voldria destacar la vàlua que representa experimentar el mateix tipus d’exercicis que nosaltres podríem aplicar a l’escola, ja que et permet fer-te una idea (salvant les distàncies) d’aquelles sensacions que un nen de primària podria viure a l’hora de realitzar les activitats. No vull dir que les sensacions siguin les mateixes, sinó que hi ha certa similitud en el treball dut a terme que pot resultar molt útil a l’hora de plantejar i dissenyar les activitats.

DOEF

Hola a tothom,

aquest bloc està pensat per a la publicació dels comentaris personals sobre les sessions pràctiques de l'assignatura Didàctica i Organització de l'Educació Física, (DOEF). Aquesta assignatura està dins del pla d'estudis de la titulació de MEF.